Fernando Valent ho corrobora: "Els projectors Christie van ser clarament els que més múscul van tenir i van mostrar molta fiabilitat i una gran robustesa de funcionament, amb el programari més senzill i fàcil de manejar i amb un volum ajustat, la qual cosa era molt important pel reduït mida de la nostra cabina ".
El Teatre va adquirir llavors tres unitats del Christie Roadster HD20K-J, un projector de tecnologia 3DLP, resolució HD 1920x1080 i 20.000 lúmens. Els equips han estat utilitzats en diferents funcions al llarg de l'any, però acaben de tenir un paper estel·lar en l'òpera Fidelio (l'única òpera composta per Beethoven), que es va representar al teatre durant gairebé un mes.
Es tracta d'una producció procedent del Palau de les Arts Reina Sofia (el teatre de l'òpera de València) que transcorre en una presó als afores de Sevilla i que té una concepció escènica complexa i carregada de simbolisme, despullada d'elements escènics ornamentals i en la qual el suport audiovisual és decisiu per reforçar diferents aspectes d'una trama que tanca en si mateixa diverses trames.
Les projeccions en alta definició són un dels punts forts d'aquesta producció, creant uns efectes 3D realment impressionants a través d'una hàbil barreja d'audiovisual i realitat que submergeix l'espectador en la pròpia obra. La majoria dels crítics ha coincidit que el recurs d'aquestes projeccions i el seu efecte 3D són l'element més original de Fidelio.
Per fer-ho possible es realitzaven sobre l'escenari dues projeccions simultànies d'animacions amb quatre Christie Roadster HD20K-J (el Teatre va llogar el quart projector a l'empresa Elenc). Dos dels projectors, disposats en dual en una cabina de projecció a una distància de tir de 25 metres, realitzaven una projecció frontal de forma constant sobre un tul semitransparent. I els altres dos Roadster, muntats també en dual en una Carra instal·lada darrere de l'escenari, feien retroprojecció sobre quatre pantalles ubicades a diferents nivells, a una distància de tir d'entre 13 i 22 metres.
Aquesta doble projecció creava una impressionant escenografia corpòria superposant imatges, un joc entre el físic i el virtual que dotava d'una gran profunditat a l'escenari i aconseguia així un increïble efecte tridimensional.
La relació d'aspecte era de 16: 9 i s'anava cropeando la imatge en funció de les mides de pantalla (la més gran era de 17 x 9,30 i la més petita d'uns 16 metres d'ample). La resolució utilitzada va ser HD 1080i.